Diumenge 8 de març MÉS per Inca va commemorar el Dia Internacional de la Dona amb una concentració a la plaça de l’Ajuntament. D’aquesta manera, es va voler retre un homenatge a aquelles dones que lluitaren i lluiten en pro de la igualtat, la justícia, la pau i el desenvolupament. Dones que van aconseguir el dret al divorci, el dret a l’avortament, el dret a vot i a participar activament en la política.
MANIFEST DEL DIA INTERNACIONAL DE LA DONA
En els temps que corren de reculada en drets i llibertats, des del feminisme seguim lluitant, perquè l’avanç en la igualtat real entre homes i dones no segueixi sent una quimera, i passi a ser un referent central de lluita en totes i cadascuna de les nostres accions polítiques.
Davant l’amenaça de regressió contínua i permanent en el nostre dret a decidir lliurement sobre la nostra maternitat; davant l’absència de polítiques efectives contra Violència de Gènere; o davant la discriminació i explotació laboral i salarial de les dones; el nostre posicionament és: impregnar la nostra agenda política i social, d’un profund contingut feminista.
La igualtat entre homes i dones és encara una qüestió pendent. La realitat és que mentre el model de societat segueix sent patriarcal, les dones seguirem sent ciutadanes de segona. I el 8 de març, Dia de les dones, és una data significativa perquè els governs, els partits polítics i les administracions agafin el compromís necessari per tal de dur a terme els canvis estructurals, culturals i quotidians necessaris per superar el model patriarcal en el que vivim.
Per superar aquest model injust calen canvis profunds, cal incidir en les bases de l’ordre social establert. El sistema econòmic neoliberal és dominat i dirigit pel patriarcat, que privilegia i atorga poder a l’home patriarcal i exclou a la resta de persones creant tot l’entramat per perpetuar-se en els seus privilegis i imposant un ordre social basat en l’espoli de drets i llibertats.
És per això que cal construir un nou paradigma. Ens trobem davant la necessitat i el repte de redefinir i reconstruir les relacions de gènere. La sostenibilitat de la vida i la justícia social han de ser els eixos vertebradors d’aquest paradigma, construït sobre les bases i el convenciment que “Allò personal és polític”. La realitat actual constata la necessitat inajornable i urgent de fundar unes noves bases d’organització social i de relacions de gènere, creades des del reconeixement a les lluites històriques del feminisme i des dels principis i valors que l’identifiquen.
Les dones, però, també necessitem respostes avui. Les dones ja partíem d’una situació de desigualtats i la crisi econòmica les ha agreujat a quotes intolerables. Avui la igualtat s’ensorra en indicadors catastròfics, el benestar es desmantella i, en conseqüència la democràcia es deteriora. Sense justícia social i equitat de gènere no hi ha democràcia. L’equitat n’és indestriable.
A l’Estat espanyol, el 52 % de l’atur registrat és femení; pel que fa a la cura de la gent gran, el 80% dels cuidadors informals són dones, la majoria laboralment actives, condemnades a la doble jornada, i el 70% dels cuidadors no professionals són dones immigrants no assegurades; el 90% de les famílies monoparentals són mares; la majoria de dones treballen més de 70 hores setmanals sumant els àmbits públic i privat. La recompensa per a totes elles és una major precarietat respecte dels homes, amb salaris més baixos i més dificultats d’accés al món laboral; és atorgar l’economia submergida a sectors feminitzats; és la invisibilització pública.
A Balears, fa 3 anys el sou mitjà anual dels homes era 4.000 euros superior al de les dones. El 74% de les persones que treballen a temps parcial son dones. Les retallades en partides d’igualtat van ser del 33% en general i del 22% en quan a la lluita contra la violència de gènere.
La bretxa salarial entre homes i dones és del 24% en aquesta legislatura i la bretxa augmenta fins un 39% en l’edat de jubilació.
En el context d’aquesta crisi, ens trobem que l’empitjorament de les condicions laborals situen la dona en una posició encara més precària; que gran part del treball submergit era dut a terme per dones cuidadores i netejadores que s’han quedat sense dret a cap prestació; que hem perdut a cop de tisora alguns avantatges de la Llei de la Dependència, com la conversió dels treballs de cura en treball digne i assegurat, i aquestes tasques tornen a ser una ombra; que la crisi augmenta la dependència econòmica de la parella i, per tant, el silenci davant la violència de gènere; que moltes retallades en educació i serveis socials afavoreixen el retorn de la dona a la llar, perquè en aquesta societat, la vida es considera una necessitat tan secundària que es delega la competència dels treballs de cura a esclaves invisibles, en comptes de convertir-la en el centre de la responsabilitat pública.
És per això que calen mesures urgents per desenvolupar un pla de xoc per l’igualtat de gènere, per actuar contra els efectes del desmantellament del benestar i la igualtat sobre la vida de les dones.
Tenim motius per seguir reivindicant, el 8 de març i cada dia, el nostre dret a ser ciutadanes de primera, a viure lliures de desigualtats, discriminacions i violències.
És per això que, des de MÉS PER INCA en el 8 de març, Dia Internacional de les Dones:
Primer.- Instem a tots els poders públics al reconeixement de l’equitat de gènere com a valor essencial en el sistema democràtic i garantir i continuar avançant en els drets de les dones i la superació de les desigualtats.
Segon.- Reclamem l’aplicació de mesures urgents per tal de donar resposta immediata a les desigualtats i situacions extremes que viuen moltes dones. Cal combatre la feminització de la pobresa amb pensions i rendes justes i dignes, derogar l’actual reforma laboral del PP, rebutjar la reforma del dret a l’avortament, equiparar els drets de les dones per tal que deixin de ser ciutadanes de segona, cal una reorganització dels temps i dels treballs productius i reproductius i la corresponsabilitat entre gèneres i administració.
Tercer.- Exigim posar fi a les polítiques d’austeritat que disminueixen i minen bens i serveis públics, amb un alt cost per la ciutadania amb un clar i alarmant biaix de gènere.
Quatre.- Instem al canvi cultural necessari per tal de superar els rols de gènere. Les relacions entre sexes han d’eradicar i superar el sistema de creences i estereotips que perpetuen el sexisme, la violència masclista i les desigualtats. La coeducació i els principis de la igualtat han de ser instrument de canvi real a través d’un Pla de gènere al sistema educatiu i a les polítiques municipals i comunitàries.
Volem MES dones lluitadores, les dones que riuen i també les que ploren quan ningú les veu. Volem MES dones que celebren, MES que estimen i MES que estiren.
Les que recorden i conten i les que demanen. Les que volen aprendre i les que saben escoltar. Les que son admirades i admiren. Les que donen abraçades i les que eduquen. Dones que hi van ser, MES dones que ara segueixen les passes donades i MES dones que vindran.
Totes aquelles que coneixeu i moltes MES que encara estan per arribar.
Les que son amigues, mares, filles, cosines, veïnes, companyes, germanes. Les que ens creuam pel carrer i les que ens somriuen. Les que teniu al costat ara mateix, les que sempre hi tendreu.
I un gràcies a tots aquells homes que formau part d’això. Als que enteneu l’estructura familiar com un treball, una lluita diària i un plaer en equip i en igualtat de responsabilitats. Aquells que estau orgullosos de les dones que formen part de la vostra vida i que per sort cada dia sou MÉS.
Lluitem per això i facem-ho junts!! SUMEM!!
Grup d’Igualtat de MÉS per Inca
Diumenge, 8 de març de 2015
