El Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) d’Inca, aprovat el 2012, preveu una capacitat màxima de població de 61.470 persones. Més de doble de la població actual de la nostra ciutat, que és d’unes 30.000 persones. També preveu prop de 12 hectàrees sol urbanitzable per a ús residencial, en sis sectors diferents i amb una capacitat per a 3.000 habitants.
Aquestes pretensions de creixement recollides al PGOU no estan sustentades sobre una situació de sostenibilitat ambiental i suficients infraestructures i serveis al nostre municipi. Com a exemples:
- la capacitat de la depuradora d’Inca és per a 24.500 habitants, inferior a la població actual. Un problema ambiental que hem de solucionar, ja que en cas contrari, acabarem contaminant els aqüífers que, precisament, proveeixen d’aigua la ciutat d’Inca.
- no estan garantits els recursos hídrics, com s’ha vist enguany amb la situació de pre-sequera, amb els pous de dins el casc urbà Inca i de Lloseta a nivells mínims, i amb una xarxa de distribució del tot ineficient, després de 20 anys de govern del PP sense inversions en aquesta matèria.
- falta de centres escolars públics a la nostra ciutat.
- l’Hospital Comarcal d’Inca dóna cobertura a una població de referència superior a la que estava previst.
- indicadors sobre la producció de residus, sobre la qualitat del aire i sobre la mobilitat de les persones que mostren resultat ambientalment no acceptables.
Des de MÉS per Inca consideram que cal plantejar un debat sobre la conveniència de mantenir aquells sectors com a urbanitzables. I en qualsevol cas, cal donar prioritat a solucionar els problemes de sostenibilitat del nostre municipi, abans de pensar en nous creixements residencials.
Finalment, respecte a un d’aquests reptes per a la sostenibilitat, com és la gestió de l’aigua, és necessari l’elaboració d’un pla de gestió de l’aigua, que serveixi per analitzar correctament la situació actual i per a dissenyar les mesures d’estalvi d’aigua, tant a nivell particular com a nivell d’eficència de la xarxa. Un pla que asseguri el proveïment, el correcte sanejament de les aigües residuals i la captació de les aigües pluvials. I també caldrà revisar la fiscalitat de l’aigua al nostre municipi, per complir amb el principi de recuperació de costos del cicle de l’aigua (tant d’abastiment com medi ambientals) que està recollit a la directiva marc d’actuacions en l’àmbit de la política d’aigües de la Unió Europea. Tot això, amb el manteniment de la gestió pública de l’aigua, de manera que un recurs bàsic com aquest no sigui utilitzat com a mercaderia. Una gestió pública i transparent.
Inca, 13 de febrer de 2015